Caio Marcio Romani Coriolanum cognomen dederunt, quia cruento proelio Coriolos, Volscorum oppidum, ceperat. Sed Coriolanus, quoniam pelebi ob superbiam suam invisus erat, Romam relinquit et ad Volscos confugit. Itaque Coriolanus cum Volscorum militibus contra Romanos longum et cruentum bellum gessit, saepe Romanos vicit et fugavit; deinde Romam quoque obsedit. Frustra Romani legatos ad Coriolanum miserunt et a Coriolano veniam petiverunt. Iam Romani animo defecerant, cum Veturia mater et Volumnia uxor animum Coriolani multis lacrimis commoverunt. Tum Coriolanus Romam obsidere destitit et Roma decessit, sed in odium Volscis venit; itaque Volsci Coriolanum interfecerunt.

A Caius Marcius els romans van donar el cognom Coriolanus, perquè havia pres Coriolus, una ciutat dels volscs, en una sagnant batalla. Però Coriolà, perquè era odiat pels Pelebis pel seu orgull, va abandonar Roma i es va refugiar amb els volscs. Coriolà, doncs, va fer una guerra llarga i sagnant amb els soldats dels volscs contra els romans, i sovint va derrotar i va fer fugir els romans; després també va assetjar Roma. Frustrats, els romans van enviar ambaixadors a Coriola i li van demanar perdó. Els romans ja s'havien desanimat, quan Veturia la mare i Volumnia la dona van commoure l'esperit de Coriolanus amb moltes llàgrimes. Llavors Coriolà va deixar d'assetjar Roma i va marxar de Roma, però va entrar en l'odi dels volscs; així que els volscs van matar Coriolà.