Tubal in marg.] Tubalem filium Lamech. secundum quod dicitur de ipso Geneseos quarto capitulo. Ipse fuit pater canentium cithara et organo: eo quod primus musicam inuenit: et eam in duabus columnis, latericia scilicet et lapidea posteris reliquit. Latericia quidem: ne igne, lapidea vero ne aqua periret. Adam namque mundum igne et aqua periturum predixerat. [Pythagoras in marg.] Pythagoras vero philosophus sonorum proportiones experimento didicit. Nam cum diutius animo estuaret qua nam ratione firmiter consonantiarum momenta perdisceret: demum nutu fatali fabrorum officinas preteriens ex varijs malleorum sonis vnam concinentium animaduertit. accedit propius: malleorum pondus examinat: et cum quinque essent mallei, primum ad quartum duplum reperit pondere: qui diapason consonantiam resonabat. eum ipsum vero ad secundum sesquitertium inuenit: ad quem diatesseron tonabat. Rursusque idem ipse ad tertium cum esset sesquialter, diapente consonabat. secundum vero et tertium sesquioctauam [f.mviijv] retinere proportionem et tonum reperit sonantes. Quintum vero quia cunctis dissonabat reiecit. Hoc clarius patet in monochordo. vt sic A graue primus malleus. D graue secundus. E graue tertius. et a acuta quartus. [Petrus Commestor in marg.] Attamen Petrus Commestor in historia scholastica id a predicto Tubale factitatum, et a grecis Pythagore fabulose attributum autumat: habuit enim Tubal fratrem qui artem ferrariam inuenit: quo fabricante Tubal ex malleorum proportione dicto modo consonantias reperit. Sed cum hoc pauci videatur esse momenti, relinquendum esse censeo.

Tubal en marg.] Tubal fill de Lamec. segons el que es diu del mateix Gènesi al quart capítol. Va ser el pare dels que tocaven la lira i l'orgue, perquè va ser el primer a descobrir la música, i la va deixar a la posteritat en dos pilars, és a dir, el maó i la pedra. Els maons, de fet, no s'han de destruir pel foc, sinó les pedres amb l'aigua. Perquè Adam havia predit que el món perdria pel foc i l'aigua. [Pitàgores al marg.] Però Pitàgores, el filòsof, va aprendre les proporcions dels sons per experiment. Durant més temps va reflexionar en la seva ment, per la qual cosa havia perdut fermament els moments de consonància: per fi, amb un asentit fatal, passant pels tallers dels ferrers, va notar un dels sons dels diversos martells afinats. s'acosta més: examina el pes dels martells: i quan hi havia cinc martells, primer va trobar que el quart pesava el doble: el diapasó ressonava a l'uníson. però ell mateix el trobà a la segona sesquitertia: a qui tronava el diatesseron. I de nou el mateix al tercer, quan feia mig segon, estava en consonància diapente. en segon lloc, i el tercer sesquioctave [f.mviijv], troba la proporció sonora i el to. Però va rebutjar el cinquè perquè no estava d'acord amb tothom. Això és més evident en el monocorde. vt sic A graue primus meleus 100 graus segon. A partir de tercer de primària. i un quart agut.[Petrus Commestor al marg.] Tanmateix, Pere Commestor, en la seva història escolàstica, afirma que fou feta per l'esmentat Túbal, i atribuïda a Pitàgores pels grecs en la llegenda: perquè Tubalus tenia un germà que va inventar l'art de la ferreria: amb el qual Tubalus, el fabricant, troba en les proporcions de les dites consonances. Però com que això sembla important per a uns quants, crec que s'ha de deixar de banda.