Ego persuadeo hospiti nostro ut mecum ad quintum miliarium ueniat. Erat autem miles, fortis tanquam Orcus. Luna lucebat tanquam meridie. Venimus inter monumenta: homo meus coepit ad stelas cacare; ego cantabundus stelas numero. Deinde, ut respexi ad comitem, ille exuit se et omnia uestimenta secundum uiam posuit. Stabam tanquam mortuus. At ille circumminxit uestimenta sua et subito lupus factus est. Postquam lupus factus est, ululare coepit et in siluas fugit. Ego primitus nesciebam ubi essem; deinde accessi, ut uestimenta eius tollerem: illa autem lapidea facta sunt. Gladium tamen strinxi et umbras cecidi, donec ad uillam amicae meae peruenirem. Tanquam larua intraui, paene mortuus, sudor mihi per bifurcum uolabat. Melissa mea mirata est, quod tam sero ambularem, et inquit: – Si ante uenisses, saltem nobis adiutasses; lupus enim uillam intrauit et omnium pecorum, tanquam lanius, sanguinem effudit. Nec tamen nos derisit, etiamsi fugit; seruus enim noster lancea collum eius traiecit. Haec ut audiui, operire oculos amplius non potui, sed luce clara domum fugi; et postquam ueni in illum locum, in quo lapidea uestimenta erant facta, nihil inueni nisi sanguinem. Vt uero domum ueni, iacebat miles meus in lecto tanquam bouis, et collum illius medicus curabat. Intellexi illum uersipellem esse.

Vaig convèncer el nostre convidat perquè vingués amb mi a la cinquena milla. Però va ser un soldat, fort com un orc. La lluna brillava com el migdia. Ens vam posar entre registres: el meu home va començar a fer caca a les estrelles; Cantabundu compte les estrelles. Aleshores, mentre mirava el comte, es va treure ell mateix i tota la roba segons el camí posar em vaig quedar com mort. Però va posar la roba al seu voltant i de sobte es va convertir en un llop. Després de convertir-se en llop, va començar a udolar i va fugir al bosc. jo al principi no sabia on era; després vaig anar a treure-li la roba: ella però eren de pedra. Vaig treure l'espasa, però, i vaig caure a l'ombra fins arribar al poble Jo arribaria a la meva xicota. Tan bon punt vaig entrar al rentador, estava gairebé mort, estava suant estava volant amb una forca. La meva Melissa es va sorprendre que caminés tan tard i va dir: – Si haguessis vingut abans, almenys ens hauries ajudat; perquè el llop va entrar al poble i tothom Vessa la sang del bestiar, com la llana. I tanmateix no es va burlar de nosaltres, tot i així va fugir; perquè la nostra llança li va travessar el coll. Quan vaig sentir aquestes coses, ja no vaig poder tapar-me els ulls, sinó que vaig fugir a casa a la llum; i quan vaig arribar a aquell lloc on s'havien fet els vestits de pedra, no vaig trobar res excepte la sang Quan vaig tornar a casa, el meu soldat estava estirat al llit com una vaca. i el metge li cuidava el coll. Vaig entendre que era un geni.