Mulier quaedam Ephesi maritum amatum amiserat. In eius memoriam monumentum aedificari iussit et corpus in conditorio positum more maiorum custodire coepit. At propter dolorem maximum diutius in conditorio mansit, quam pietas religioque poposcerunt. Dies noctesque vidua flens et cibo abstinens ibi agebat. Interea autem fiebat, ut duo latrones prope illud conditorium crucibus affigerentur. Ne quis sepeliendi causa corpora auferret, miles ad cruces custodiendas positus est. Qui proxima nocte vocem audivit et, cum animadvertisset, unde oriretur haec vox, conditorium intravit. Statim intellexit, quae esset causa flendi, et mulieris consolandae causa cibum vinumque attulit. At viduam dolorem superatamfrustra ad cibum capiendum hortabatur. Denique ancilla, quae aderat, militem in vidua hortanda adiuvit effecitque, ut illa finemquerendi faceret et militis dona acciperet. Cum mulier post cenam iam multo minus doleret, miles eam ceteris quoque voluptatibus abstenturam non esse speravit. Qua in re iterum victor erat. Portis conditorii clausis totam noctem apud viduam manebat. Dilinges ille custos, cum proximo die conditorium relinqueret,conspexit ex una cruce corpus ablatum esse. Poenam gravem timens ad viduam cucurrit rettulitque,quid accidisset. “Quid faciam?”, clamavit. “Sententiam iudicis non exspectabo, sed gladio me interficiam!” Illa autem, cum post maritum hunc quoque virum amatum amittere nollet, militis servandi causa consilium prudens cepit. Ita factum est, ut paulo post in nulla cruce corpus deesset ‒ conditorium autem vacuum esset.

Una part de la dona del marit estimava el seu marit. En el seu monument de memòria que es va construir i va ordenar el cos al dipòsit de la majoria dels avantpassats. Però pel bé del major dolor del conducte i del deure de la religió. El dia de la nit, i plorant, i a l’úter, i el menjar es va abstenir. Mentrestant, es va acabar, com a dos atracadors, a prop d’aquell el fundador de les creus baixar. No enterreu la causa dels cossos, els soldats, a les creus del lloc crucificat. Va sentir la veu de la nit i, quan havia assenyalat, d'on prové de la veu d'aquesta, el creador de l'entrada. De seguida va comprendre que era la causa de plorar i la comoditat de la dona i la causa del menjar i el vi. Però la vídua de la Superatamfrustra a la carn, va animar. Finalment, la criada, que estava present, un soldat en vídua, ha ajudat a ser ajudat, de manera que els agradaria fer -ho i el soldat per rebre. Quan una dona després del sopar ja és molt menys dolorosa, el soldat d’aquest, la resta de plaers de l’abstencre no s’espera. En aquest cas va ser el guanyador. Les portes del restauri estan tancades tota la nit a la vídua, va romandre. Dilings The Guardian, amb l’endemà, el Creador va marxar d’un cos creuat es va emportar. La pena d’una càrrega de por a la vídua de la vídua, va córrer, i va córrer, el que li va passar. "Què fas?", Va cridar."No espereu la frase, sinó l'espasa?" Però ella, quan va tenir un estimat, el marit de l’home també, l’home d’un estimat, per perdre, el soldat per mantenir la causa del consell dels savis. Per tant, és poc després que no hi hagi cap senyoreta creuada: la condició d'un buit.