Agricola ad casam venit. Filia parva non est in casa. Tum agricola, «Iulia», exclamat, «filia mea, ubi es?». Iterum Iuliam vocat, sed frustra: nulla est puella. Cena non est in mensa parata, nec rosae in mensa sunt. Tum ad oram maritimam properat et procul naviculam albam spectat. Ad nautarum casas properat. Nautarum filiae perterritae, «Cum piratis», inquiunt, «est Iulia tua». Magna est ira agricolae. Galeam et hastam raptat. Nautae naviculam suam agricolae dant. Nautae quoque galeas et hastas raptant, et cum agricola ad piratarum naviculam properant. Tum agricola piratas vocat; «Ubi», inquit, «est filia mea?». Piratae, «Filia tua», inquiunt, «in navicula nostra est». Tum agricola pecuniam multam piratis dat. Piratae Iuliam ad agricolae naviculam portant.

El pagès va arribar a la cabana. La filla petita no és a casa. Aleshores, la pagesa, "Julia", exclama, "filla meva, on ets?" Torna a trucar a la Júlia, però en va: no hi ha noia. El sopar no està preparat a la taula, i no hi ha roses a la taula. Aleshores corre cap a la vora del mar i veu una barca blanca a la distància. S'afanya a les cabines dels mariners. Les filles dels mariners estan aterrides: "Quan sou pirates", diuen, "és la vostra Júlia". La ràbia del pagès és gran. Agafa el casc i la llança. Els mariners donen la seva barca al pagès. Els mariners també s'apoderen dels seus cascs i llances, i corren amb el pagès cap al vaixell dels pirates. Aleshores el pagès crida als pirates; —On és la meva filla —va dir—? "La teva filla", van dir els pirates, "és a la nostra barca". Llavors el pagès dona molts diners als pirates. Els pirates porten la Júlia al vaixell del pagès.