Medicus (ad lulium): "Tene bracchium pueri!" (ad Aemiliam:) "Tenē poculum sub bracchio!" (ad Quin-tum:) "Claude oculos, puer!" Medicus Quintum oculos claudere iubet, quod puer cultrum medici timet. Ecce medicus cultrum ad bracchium pueri apponit. Perterritus Quintus cultrum medici sentit in bracchio, nec oculos aperire audet. Capilli horrent. Cor palpitat. Medicus vēnam aperit. Ruber sanguis de bracchio in poculum fluit. Quintus sanguinem de bracchio fluere sentit atque horret. Frons et genae albae sunt ut lilia... Medicus puerum oculos aperire iubet: "Aperi oculos, puer!" neque Quintus oculos aperit. Puer quiētus super lectum iacet ut mortuus. Syra: "Cur Quintus oculos non aperit? — O dei boni! Puer mortuus est!" Quintus autem spirat, ergo mortuus nön est. Sed Syra eum mortuum esse putat, quod eum spiräre non audit. lulius et Aemilia filium suum quiētum spectant atque tacent. Medicus manum super pectus pueri impõnit eumque spirare et cor eius palpitäre sentit. Medicus: "Puer spirat et cor eius palpitat." Aemilia gaudet quod filius vivit. Syra: "Quid dicit medicus?" Aemilia: "Medicus dicit 'Quintum spiräre et cor eius palpitãre.' Ergò Quintus vivit." Syra Quintum vivere gaudet.Aemilia sanguinem dē bracchio filii dēterget. Iam puer oculõs aperit. Quintus: "Ei! Dolet bracchium!" Mäter filium vivum esse videt et audit. Aemilia imperat: "Aquam arcesse, Syra!" neque an- cilla verba dominae audit. Iulius: "Domina tē aquam arcessere iubet, Syra!" Syra abit, atque revenit cum alio poculo aquae plēno. Aemilia põculum tenet, dum Quintus bibit. Medicus: "Iam necesse est puerum dormire." Exit medicus. Quintus, qui medicum horret, eum abesse gaudet. lulius: "Iam filius noster non modo pede, sed etiam bracchiò aeger est." Aemilia: "Ille medicus crassus filium nostrum sanare non potest." Aemilia non putat medicum puerum ae- grum sanäre posse. Syra: "Stultus est medicus! Neque cor neque cere- brum habet!" Syra 'medicum stultum esse' dicit. Iulius et Aemilia eum stultum esse putant, non dicunt.

Doctor (a la Lulu): "Agafa el braç del nen!" (a Aemilia:) "Mantingues la tassa sota el braç!" (a Quin-tum:) "Tanca els ulls, noi!" El metge ordena a Quintus que tanqui els ulls, perquè el nen té por del ganivet del metge. Mira, el metge posa el ganivet al braç del nen. Aterrit, Quintus sent el ganivet del metge al braç, i no s'atreveix a obrir els ulls. El cabell és horrible. Palpitacions del cor. El metge obre la vena. La sang vermella flueix del braç a la copa. Quintus sent com la sang flueix del seu braç i tremola. El front i les galtes són blanques com els lliris... El metge ordena al nen que obri els ulls: "Obre els ulls, noi!" Quintus tampoc no obre els ulls. El nen està quiet com mort al llit. Syra: "Per què Quintus no obre els ulls? - Oh bon Déu! El nen és mort!" Però el cinquè respira, per tant no està mort. Però La Syra creu que està mort perquè no el sent respirar. En Luli i l'Emilia miren el seu fill tranquil i callen. El metge posa la mà al pit del nen i sent que respira i li batega el cor. Metge: "El nen respira i li batega el cor". L'Emilia s'alegra que el seu fill estigui viu. Syra: "Què diu el metge?" Aemilia: "El metge diu: "Respirarà i li bategarà el cor". Per tant Quintus viu". Syra Quintus està contenta d'estar viva, l'Aemilia eixugarà la sang del braç del seu fill. Ja el nen obre els ulls. Quintus: "Ei!Em fa mal el braç!" La mare veu i sent que el seu fill és viu. L'Emilia mana: "Porta l'aigua, Syra!" tampoc Cilla escolta les paraules de la dama. Julius: "La dama t'ordena que porti aigua, Syra!" La Syra se'n va anar i va tornar amb una altra tassa plena d'aigua. L'Emilia aguanta una mica mentre Quintus beu. Metge: "Cal adormir el nen". El metge surt. En cinquè, el que espanta el metge, ell està content d'haver estat fora. Lullius: “Ara el nostre fill no només va a peu, sinó també el seu braç està malalt". Aemilia: "Aquell metge gros no pot curar el nostre fill". L'Emily no creu que el metge sigui un nen per poder curar-se Syra: "El metge és un ximple! Ni el cor ni el cervell. té un brunzit!" Syra diu que el metge és un ximple. Julius i Aemilia creuen que és un ximple, no ho diuen.