Sapiats que una vegada eren dos homens, e l'u dix a l'altre: franc, e li dara habitacio e li dard ab que viva Digues, ¿tu no has oit tal crida que ha feta tal rei, que tot gentil hom qui vulla anar a poblar aquella sua ciutat que el farà Sí -dix l'altre. Doncs, ¿vols que hi anem? Plau-me. Dix aquest: Dones aparella't bé e pren per a messió al camí, que així ho faré jo Que dius tu? Que prendràs per a despesa? Cert. un bossot ple de florins; e sí em faré jo. No ho faré jo; car jo he oït que una vegada un home, així com anava per son cami, se trobà Dix-li l'altre: - - Guarda, avisa't que tu pories ésser enganyat, car això fo esdevinença. Verament no ho faré. Ara, jo et promet que jo no et daré de mos diners. E veus que venc lo dia que havien anar. E doncs, irem? Нос. - E has pres per al cami? No, que lo bossot me trobaré. Ara, via. Jo t'he dit que no et faré dels meus diners, car jo mesquinament los m'he mester. E veus que ells ne van. E quan hagueren anat tres o quatre llegües, fo hora de dinar, e ell no s'havia trobat lo bossot, e hac a vendre lo caperó per haver què es dinàs, e l'altre comprà çò que havia mester ab son argent; e aprés, quan foren dinats, ells ne van. E quan venc lo vespre, ell no s'havia trobat lo bossot, e hagué a vendre l'espasa. E en l'altre dia ell hagué a jaquir lo rapaç que menava. Puix, hagué a vendre lo cavall e hac anar a peu. Haaa! -deia l'altre-. No t'ho deia jo ja? No, que encara lo'm trobaré. Ells ne van. E hagué despés ja l'argent del cavall. Aprés vené la roba, e no trobà lo bossot, e hac anar en jupó. Finaliter, foren a la ciutat, e aquell que havia pres los dotze florins, anava ben encavalcat, ab son patge, e l'altre descalç, e despullat, e a peu. E veus que foren a la ciutat. E qui sou vosaltres? -dix lo rei. E aquell qui era ben vestit, dix: Senyor, jo he oit dir la crida que vós haveu feita, que tot gentil hom que vulla venir a poblar esta ciutat, que vós li daríeu... E lo rei dix: - Oh, vos, quam bene veneretis.- Aprés dix a l'altre-: E tu quin hom és? Aquell respos: - Jo só gentil hom, e só partit de la mia ciutat ben vestit e ben encavalcat; mes no prenguí diner ne mealla, confiant que trobaria un bossot de diners, així com un altre hom que se trobà al camí, e no el m'he trobat, e he despés lo cavall e la roba, e així vinc a vós que em vullau rebre. Dix lo rei: - Rebre? Tost, tost! preneu-lo e penjau, que jo no poble la mia ciutat d'homens despullats. Sant Vicent

Sapiats que una vadea eren dos homens, e l'u dix a l'altre: franc, e li dara habitant e li dard de la qual visc Dygues, no has sentit tal crit que feta tal cosa, que tants gentils hom que volien anar a àlber aquella seva ciutat que el fara? Sí -dix l'altre Aleshores, vols que es morin? donar-me una bufetada Digues això: Dones aparela't bé e pren per a messió al camí, que així ho faré jo Quant de temps has estat? Què t'emportaràs per les despeses? Cert. un bossot ple de florins; Ho faré per tu. No, ho faré; car jo he oït que una vadea un home, així com anava per son cami, es trobà Dix-li l'altre: - - Aneu amb compte, tingueu en compte que us enganyaran, perquè així és. De fet, no faré això. Ara, jo i prometo que no donaré ni donaré sobre els meus sopars. E veus que venc lo dia que haen anar I aleshores, hauria d'anar? Nas - E has pres per al cami? No, et trobaré mandona. Ara, carretera. Jo t'he dit que no et faré dels meus diners, car jo mesquinament els m'he mester E veus que ells no van E quan hagueren anat tres o quatre llegües, fo hora de dinar, e ell no s'havia trobat lo bossot, e hac a vendre lo caperó per haver qué es dinàs, e l'altre comprà çò que havia mester ab son argent; e apres, quan foren dinats, ells ne vanE quan venc lo vespre, ell no s'havia trobat lo bossot, e hagué a vendre l'espasa. E en l'altre dia ell hagué a jaquir lo rapaç que menava. Puix, hagué a vendre lo cavall e hac anar a peu Haaa! -deia l'altre-. No t'ho deia jo ja? No, que encara lo'm trobaré Ells no van E hagué despés ja l'argent del cavall. Après vené la roba, e no trobà lo bossot, e hac anar en jupó. Finalment, foren a la ciutat, e aquell que havia pres los dotze florins, anava ben encavalcat, ab son patge, e l'altre descalç, e despullat, e a peu. E veus que foren a la ciutat Qui ets? -dix lo rei El que anava ben vestit, diu: Senyor, jo he oit dir la crida que vós haveu feita, que tot gentil hom que vulla venir a poblar aquesta ciutat, que vós li dárieu... E lo rei dix: - Oh, tu, que bé t'estimes.- Après dix a l'altre-: Quin home ets? Aquestes respostes: - Jo só gentil hom, e só partit de la mia ciutat ben vested e ben encavalcat; mes no prenguí diner ne meala, confiant que trobaria un bossot de diners, així com un altre hom que es trobà al camí, e no el m'he trobat, e he despés lo cavall e la roba, e així vinc a vós que em vullau reber Digues el següent: - Rebe? Torrades, brindis! preneu-lo e penjau, que jo no poble la mia ciutat d'homens despullats. Sant Vicenç