Romani uera putabant auguria et praesagia: multa et diuersa uaticinia a sacerdotibus pronuntiabantur et ita futurum praedicebantur. Deorum proposita auium uolatu uel pullis sacris praedicebatur. Etiam Graeci praesagia trahebant et multa clara oracula habebant: ad deum Apollinem apud Delphos legati saepe ueniebant et uerum responsum dei orabant. Ab Etruscis populus Romanus antiquam haruspicinam didicit: haruspices exta uictimarum sacrificiorum scrutabant et praesagia atque auguria nuntiabant. Sibyllae autem, feminae fatidicae Apollinis, a deo inflabantur, et oracula et responsa edebant, in Graecia et in Italia. Sibylla Cumana clara erat: in obscuro et tuto antro uiuebat apud Cumas, in Campania. Sibyllae uaticinia in foliis palmarum scribebantur et postea colligebantur in libris Sibyllinis, qui1 in Capitolio custodiebantur.

Van utilitzar encantaments i van pensar que la veritat de la predicció del romà es complia: es va lliurar a si mateix en moltes coses, i no es produiria, i en tot moment les profecies predites pels sacerdots. De la fugida dels ocells, o assegut sobre els joves, es preveia els ritus sagrats dels objectius dels déus de l'esdeveniment. També presagia els grecs i molts santuaris brillants van ser arrossegats a Déu que Apol·lo enviava enviats a Delfos assegurant repetidament la veritable resposta dels avantpassats. Va aprendre dels etruscs i del poble romà fins a l'antiga com a arúspices: els endevins i la predicció es van complir, o es va informar d'un encantador que es diu que un home estava examinant les entranyes de les víctimes sacrificades. De les sibil·les, però, les seves potències profètiques d'Apol·lo de les seves dones, de Déu, més inflades, van menjar i van donar respostes als oracles, com a Grècia i Itàlia. Cumanan cremava brillant, a la fosca caverna i vivia amb seguretat a l’arribada a Campània. Les prediccions de Sibyllae es van escriure a les fulles de palma i després es van recollir en un capitoli guardat guardat.